dissabte, 3 de juny de 2017

EL CAVALLER IRRITANT

No temo res, em sento lliure i amb ganes de continuar aquest viatge de descoberta de mi mateixa. Per això rebutjo la teva insistència per seduir-me. No vull res de tu i no m'agrada el teu posat seductor i salvador de vides, que et fa sentir poderós, mentre veus com l'altre no és res. Aixi que deixa'm tranquil·la, no perdis més el temps, no veus que no t'escolto ni em rendeixo, La teva presència m'és completament indiferent.

9 comentaris:

  1. Tant de bo pogués ser veritat això, i que la indiferència s'imposés. Però generalment aquesta valentia flaqueja.

    ResponElimina
  2. La indiferència és l'actitud que millor es pot adoptar en situacions com aquesta...Ara que no sé si tothom seria capaç d'aguantar tanta impertinència!
    Bon vespre.

    ResponElimina
  3. Jo li deixaria anar que tinc alguna malaltia contagiosa.....no falla mai

    ResponElimina
  4. genial! ni cas al cavaller irritant

    ResponElimina
  5. I si la indiferència no és suficient hi ha el
    pla B: aixecar-se i marxar.
    O el pla C (només en casos extrems) plantofada als morros.
    I el pla D (només si fallen els anteriors) Puntada de peu amb carambola inclosa.

    ResponElimina
  6. Si t'incomoda no t'és indiferent, t'és molest. N'hi ha que se senten més homes incomodant a dones joves.

    ResponElimina
  7. Indiferència, però dura d'aplicar i mantenir-la.

    ResponElimina
  8. Molt Valenta.
    Encara no havien descobert les teleoperadoes. No sé què m'estim més?

    ResponElimina