dimecres, 27 de gener de 2016

L'ESCRIBA

Ja fa gairebé 50 anys que visc en aquest lloc; encara recordo el dia que vaig entrar, obligat per la moral estricta dels pares; deixant la meva vida real d'adolescent idealista i somniador.
Sempre he sentit curiositat, per saber que hauria passat, si hagués fet cas del que em deia el cor, fugint amb la meva estimada. Durant tots aquest anys, d'existència en aquest lloc, mai he abandonat el seu record.
Assegut en aquest escriptori, incomptables històries han passat a traves de la meva feina de traductor. Ara començo a notar el pes a les espatlles, enmig d'aquest silenci, solitari i agraït de tanta vida no viscuda, trobada en els fulls de tots aquest llibres. 

12 comentaris:

  1. Nostàlgia d'allò que no hem viscut... Qui no l'ha sentit algun cop?

    ResponElimina
  2. Dels llibres sempre n'aprenem !!
    El que la Vida, no ens pot donar , potser un llibre ens deixarà entreveure-ho.

    ResponElimina
  3. Encara continua sent un idealista de mena.

    ResponElimina
  4. Ha llegit mil històries en aquests anys, mil vides, però ... no ha viscut la que va somiar.
    Sol passar que per por deixem passar trens que ja no tornen ni paren mai més a prop nostre.
    Un bon relat.

    Bona nit Montse.

    ResponElimina
  5. Però trist, perquè no ha pogut viure la que somniava...
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Els llibres li han estat consol... espiritual.

    ResponElimina
  7. Què maco i que trist...
    Sort que la soledat, entre llibres, deu ser menys...

    ResponElimina
  8. Després de tota una vida, no hi ha possibilitat de recuperar allò que no va ser, i a més, allò que no va ser no és la vida real, sinó imaginació. No sembla descontent, encara que li hagi costat, de la vida que ha tingut, ja que n'ha viscut moltes gràcies als llibres. Si vol un canvi de vida encara té temps, no per recuperar el passat, sinó per llaurar un nou futur. Però el voldrà realment?

    ResponElimina
  9. Si la seva estimada és viva potser encara hi ha possibilitat de retrobament.
    No tot està perdut!

    ResponElimina
  10. és la gran putada de la vida....ens dóna molts camins per fer, però hem d'escollir entre uns pocs. Tot no es pot tenir, però segur que la seva vida hagués estat millor fora del monestir i dormint acompanyat

    ResponElimina
  11. pobre escrivà....tants anys fent el mateix

    ResponElimina
  12. Ucronies interpretades (interessades?) en textos d'altri. Quina putada!

    ResponElimina